Tarragona, 1935…

La ciutat del retrobament. Un lloc on la llum mediterrània travessa el temps i desperta records que encara bateguen sota la pell de les seves pedres.

Una història de creativitat sense límits. Dues ànimes en efervescència. Dos genis en procés.

I entre ells, les cartes. Cartes que volen com ocells inquiets, plenes de confessions, silencis, desitjos i visions. Paraules que es busquen, que s’amaguen, que es revelen. Correspondència que esdevé pont, refugi, i aquell espai secret on les idees germinen abans de convertir-se en pintura o en vers.

Tarragona és l’escenari que les acull: ciutat que escolta, ciutat que guarda, ciutat que permet que aquest intercanvi floreixi. Un territori de retrobament per a les mirades,
per a les paraules, per allò que només la tinta s’atreveix a dir.

Dues vides entrellaçades dibuixen un mapa íntim i irrepetible. Un vincle profund i lluminós, fet d’intuïcions, de coincidències i d’un impuls creatiu que no coneix fronteres.

I en aquest viatge, la Dansa emergeix com a protagonista: cos que recorda allò que la lletra insinua, cos que imagina el que s’amaga entre línies, cos que transforma secrets i emocions en moviment viu.

Una trobada entre poesia i pintura, entre escenari i memòria. Entre Dalí i Lorca, dues mirades que el temps va separar, però que l’art —sempre l’art— manté unides i palpitant.